Quaranta-cinc dies pedalant i dos mesos i mig en total de viatge pel Perú i l’Equador. Ës l’última aventura del manresà Pere Arenas, que ha trobat a Amèrica del Sud el lloc ideal per viatjar. Si l’any passat el trajecte anava de Veneçuela a Perú, aquest any, l’inici era en aquest país per tal d’anar pujant fins la capital d’Equador, Quito. Com explica el mateix Arenas, la dificultat d’aquest recorregut han estat les constants pujades i baixades que ha hagut d’afrontar, els canvis de clima, de terreny i de paisatges, tot ho feia más dur. Però la recompensa era veure llocs increíbles i conèixer l’hospitalitat de la gent dels Andes, a casa dels quals va dormir en más d’una ocasió. Lima va ser el punt de sortida del viatge i el principi de la primera ascensió, fins a l’anomenada Cordillera Blanca. Durant la primera semana, Arenas va anar de la capital peruana fins a la ciutat d’Huaraz on va entregar-se a una altra de les seves aficions, l’alpinisme. Així, va fer el cim del Vallunarraju, de 5.675 metres, tot i la dificultat del desglaç en la primavera sud-americana. A una mitjana de 80 quilòmetres diaris, va arribar al desert costaner peru’a, amb desnivells suaus, temperaturas baixes i boires de bon matí. Així va cobrir la primera part del viatge, fins a Tumbes, prop de la frontera equatoriana. Des d’aquí, i passant per Arenillas, va començar la segona ascensió del recorregut als Andes, en dirección a Quito, passant per ciutats com Loja o Cuenca. Llavors el terreny ja era molt més escarpat, tot i que la tranquil.litat amb què va afrontar el viatge va provocar que s’ho prengués amb calma. Un cop arribat a Quito, però, va decidir donar una nova volta per l’Equador baixant cap a la selva, en dirección a l’est, i travessant una sèrie de passos a més de 3.600 metres com ara el de Tinajilla, el d’Urbina o el de Papallacta. Des d’aquest punt, va iniciar l’ascensió i el pas pels glaciars equatorians. Arenas va intentar fer el cim del Chimborazo, de 6.310 metres, però l’excessiva quantitat de neu va provocar que tant ell com els seus companys francesos, que formaven la cordada, haguessin de desistir. En total, mil quilòmetres de recorregut per la costa i per la Cordillera Blanca peruana i 2.500 de duresa andina equatoriana. Un trajecte ple d’ascensions i de records per sumar al currículum prou extens i ric d’aquest aventurer manresà. ------- LA TRILOGIA SUD-AMERICANA. ------- Amb el viatge per Perú i Equador, Pere Arenas ha completat tres viatges per Amèrica del Sud seguint trajectes diferents, sempre amb el país peruà com a punt de sortida o d’arribada. Fa uns anys va sortir de Lima, com ara, però en lloc d’anar cap el nord ho va fer cap el sud, en dirección al desert d’Atacama, a Xile, i va descendir per aquest país fins a la Terra del Foc, el punt més meridional del continent. L’any passat, Perú va ser el punt d’arribada d’una expedició que va començar a l’extrem septentrional, a Veneçuela, i va anar baixant per la selva amazónica brasilera fins a arribar a Cuzco. Aquesta era, per tant, la tercera part d’aquesta peculiar trilogía. De cara al futur, Arenas té entre cella i cella un altre viatge al continet americà, però aquest cop més amunt, a l’America Central. De momento, come ll mateix diu, ha de descansar i acabar de pair bé el trajecte que acaba de finalitzar, però aviat començarà a endinsar-se en els mapes i a preparar aquesta nova aventura, que espera que pugui dur a terme d’aquí a un any. JORDI AGUT (REGIO7)